terra

De Viccionari
Potser volíeu: Terra, terrà


Català
[modifica]

Oriental:  /ˈtɛ.rə/
Occidental:  nord-occidental /ˈtɛ.ra/
valencià /ˈtɛ.ra/, /ˈtɛ.rɛ/
  • Rimes: -ɛra
  • Etimologia: Del llatí terra, segle XIII.

Nom[modifica]

terra m. ‎(plural terres)

  1. Superfície inferior d'una construcció, sobre la qual es camina.
    Deixa les bosses a terra que pesen molt.
    No trepitgis el terra, està acabat de fregar.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

terra f. ‎(plural terres)

  1. Sòlid esmicolat.
    En aquest test no hi ha prou terra per plantar un roser.
  2. Sòl fet de grans de matèria.
    En nen s'ha assegut sobre la terra.
  3. Qualsevol àrea o tipologia de terreny.
    La terra del meu avi.
  4. Superfície del planeta no coberta per aigua.
  5. Crit que antigament es feia des d'un vaixell en veure terra ferma i en especial quan era descoberta per primer cop en molts dies.
  6. Nació, en especial la pròpia.
    A les vacances d'estiu tornaré a la meva terra, França.

Compostos i expressions[modifica]

  • terra ferma - Superfície no coberta per aigua, especialment en contrast amb la navegació on l'embarcació s'esbalandra.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈtɛr.ra/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea ters- («sec, àrid»)

Nom[modifica]

terra f. ‎(genitiu terrae)

  1. terra: sòl àrid
  2. terra: superfície terrestre inclòs els mars (en oposició a la superfície celeste)

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu terra terrae
Vocatiu terra terrae
Acusatiu terram terrās
Genitiu terrae terrārum
Datiu terrae terrīs
Ablatiu terrā terrīs


Sinònims[modifica]