fons

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Fons, Föns


Català
[modifica]

Nom[modifica]

fons m. ‎(plural invariable)

  1. Part baixa.
  2. L'estany de Planès es troba situat al fons d'una coma.[1]
  3. Part de darrere, on es desen les coses que no es fan servir sovint.
    Tot i que no són articles petits, els abrics d'hivern també poden anar al fons de l'armari fora de temporada.[2]
  4. Conjunt de coses guardades.
    La major part de la seva producció es conserva al fons de la catedral de València[3]
  5. Conjunt de diners per proveir despeses.
    Per fomentar la recerca es van emprar els Fons Europeus de Desenvolupament Territorial.[4]
  6. origen
    El nostre objectiu principal és posar a l'abast de l'interessat les nostres monedes antigues, tota la seva problemàtica... i donar la bibliografia perquè tothom pugui arribar al fons de la qüestió.[5]
  7. Allò més important o principal.
    -El característic de la qüestió incidental és que ha de resoldre's necessàriament abans de la qüestió de fons, pel caràcter prejudicial que sempre tenen les qüestions incidentals.[6]
    -Això Joaquima ho aprengué amb les llargues mirades a la vida de Crist i anà configurant la seva vida , qualsevol que en fos la lletra , amb un tema de fons totalitzant i dinàmic : “ Estimeu - vos els uns als altres com jo us he estimat ” .[7]
  8. (tennis) Cadascuna de les dues zones d'una pista de joc més pròximes al costat interior de les línies de fons.
  9. (hoquei sobre patins) Cadascuna de les dues zones d'una pista de joc d'1 a 2 m d'amplada, una a cada camp, delimitades per les línies de gol, la tanca corresponent i la projecció a terra dels pals de les porteries.
  10. (bàdminton) Passa llarga feta amb la cama corresponent al braç amb què el jugador sosté la raqueta al final d'un desplaçament per a arribar al volant.
  11. (pilota basca) Extrem inferior còncau d'una cesta punta.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

fons

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de fondre

Vegeu també[modifica]

  1. Josep Nuet i Badia, Núria - Puigmal - Cambradase. Guia d'excursions i travessies, 1999
  2. Marie Kondo, La màgia de l'ordre, 2015
  3. Josep Maria Gregori i Cifré, Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 10, 2019
  4. Riquer, Borja, Molinero, Carme, L’audàcia del coneixement, 2018
  5. Leandre Villaronga, Numismàtica antiga de la Península Ibèrica, 2004
  6. Tomàs Amorós, Mallorca, 1740-1800: memòries d'un impressor, 1983
  7. M Teresa Llach, Joaquima de Vedruna, 1998


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

fons

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de fondre


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /fɔns/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *-dhen («fluir»).

Nom[modifica]

fōns m. ‎(genitiu fontis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu fōns fontēs
Vocatiu fōns fontēs
Acusatiu fontem fontēs
Genitiu fontis fontium
Datiu fontī fontibus
Ablatiu fonte fontibus
  1. deu, font
    Ex.:Quaesitum ad fontem solos deducere verpos.[1] (traducció:«Dur només els circumcidats a una font escollida.»)
  2. origen, font
    Ex.:Scribendi recte sapere est et principium et fons.[2](traducció:«La saviesa és el fonament i la font.»)

Vegeu també[modifica]

  1. Juvenal, Satira XIV, 104
  2. Horaci, Ars Poetica, 39