terreny

Català

• Pronúncia: oriental /təˈrɛɲ/, occidental /teˈreɲ/
• Rimes: -ɛɲ
• Etimologia: Del llatí terrenus ‎(«terrè»), segle XIV.

Nom

ter·reny m. ‎(plural terrenys)

1. Extensió de terra definida per alguna característica.

Traduccions

Traduccions: terreny

• Alemany: Terrain ^(de) n., Gelände ^(de) n., Land ^(de) n.
• Anglès: terrain ^(en), ground ^(en)
• Armeni: տեղանք ^(hy) ‎(tekhank)
• Castellà: terreno ^(es)
• Coreà: 지형 ^(ko)
• Esperanto: tereno ^(eo)
• Finès: maasto ^(fi)
• Francès: terrain ^(fr)
• Friülà: teren ^(fur)
• Gallec: terreo ^(gl) m.
• Grec: έδαφος ^(el) n. ‎(édafos)
• Hongarès: terep ^(hu)

• Indonesi: medan ^(id)
• Italià: terreno ^(it)
• Japonès: 地域 ^(ja)
• Macedoni: терен ^(mk) m.
• Polonès: teren ^(pl) m.
• Portuguès: terreno ^(pt) m.
• Romanès: teren ^(ro) n.
• Rus: ме́стность ^(ru) f. ‎(méstnost)
• Serbocroat: тeрен ^(sh), teren ^(sh)
• Txec: terén ^(cs) m.
• Xinès: 地域 ^(zh) ‎(dìyù)

Verb

ter·reny

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de terrenyar

Vegeu també

• Terreny a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot