Vés al contingut

finca

De Viccionari

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈfiŋ.kə/, occidental /ˈfiŋ.ka/
  • Rimes: -iŋka
  • Etimologia: Del castellà finca, segle XIX, de fincar, del llatí vulgar *figicāre ‎(«ficar, fixar»).

Nom[modifica]

finca f. ‎(plural finques)

  1. Propietat immoble.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fin·ca (2)
  • Anagrama: facin

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

Peninsular: \ˈfiŋ.ka\
Americà: alt \ˈfiŋ.k(a)\, baix \ˈfiŋ.ka\

Nom[modifica]

finca f. ‎(plural fincas)

  1. finca

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Verb[modifica]

finca

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb fincar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb fincar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fin·ca (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre finca