immoble

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /imˈmɔb.bɫə/, occidental /imˈmɔ.βɫe/
• Rimes: -ɔble
• Etimologia: Del llatí immobĭlis, format pel prefix in ‎(«negació») i el verb movere ‎(«moure»), és a dir, «que no es pot moure».

Nom

immoble m. ‎(plural immobles)

1. Dit de la propietat de valor que no es pot transportar.

   Els edificis són béns immobles.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Immobilie ^(de)
• Anglès: property ^(en)
• Castellà: inmueble ^(es), bien raíz ^(es)

• Francès: propiété ^(fr)
• Italià: propietà ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·mo·ble (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot