Vés al contingut

cuina

De Viccionari
Potser volíeu: cuinà

Català

[modifica]
Oriental:  /ˈkuj.nə/
Occidental:  nord-occidental /ˈkuj.na/
valencià /ˈkuj.na/, /ˈkwi.na/
  • Etimologia: D’un antic *cuïna, segle XIII, per desplaçament de l’accent, de *coïna, de *codina, del llatí tardà cocīna, del llatí vulgar coquīna, de coquus ‎(«coc, cuiner»), en llatí clàssic culīna.

cuina f. ‎(plural cuines)

  1. Divisió d'un edifici, i en especial d'un habitatge, destinada a preparar els aliments.
  2. Aparell per a tractar els aliments i les begudes amb calor (bullir, coure, fregir o fornejar).
  3. Tècnica i fet de preparar els aliments pel seu consum.

Variants

[modifica]
  • cunya (dialectal, nord-occidental, tarragoní)

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

cuina

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cuinar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cuinar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cui·na (2)
  • Anagrama: única

Vegeu també

[modifica]