cuina

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca
Potser volíeu: cuinà


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ˈkuj.nə/
Occidental: nord-occidental /ˈkuj.na/, valencià /ˈkuj.na/, /ˈkwi.na/
  • Etimologia: D’un antic *cuïna, segle XIII, per desplaçament de l’accent, de *coïna, de *codina, del llatí tardà cocīna, del llatí vulgar coquīna, de coquus ‎(«cuiner»), en llatí clàssic culīna.

Nom[modifica]

cui·na f. ‎(plural cuines)

  1. Divisió d'un edifici, i en especial d'un habitatge, destinada a preparar els aliments.
  2. Aparell per a tractar els aliments i les begudes amb calor (bullir, coure, fregir o fornejar).

Variants[modifica]

  • cunya (dialectal, nord-occidental, tarragoní)

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

cui·na

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb cuinar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cuinar

Vegeu també[modifica]