cuina

Potser volíeu: cuinà

Català

• Pronúncia:

Oriental: /ˈkuj.nə/

Occidental: nord-occidental /ˈkuj.na/, valencià /ˈkuj.na/, /ˈkwi.na/

• Etimologia: D’un antic *cuïna, segle XIII, per desplaçament de l’accent, de *coïna, de *codina, del llatí tardà cocīna, del llatí vulgar coquīna, de coquus ‎(«cuiner»), en llatí clàssic culīna.
• Anagrama: única

Nom

cui·na f. ‎(plural cuines)

1. Divisió d'un edifici, i en especial d'un habitatge, destinada a preparar els aliments.
2. Aparell per a tractar els aliments i les begudes amb calor (bullir, coure, fregir o fornejar).

Variants

• cunya (dialectal, nord-occidental, tarragoní)

Traduccions

Lloc destinat a preparar el menjar

• Alemany: Küche ^(de) f.
• Anglès: kitchen ^(en)
• Armeni: խոհանոց ^(hy)
• Basc: sukalde ^(eu)
• Birmà: စားဖိုဆောင် ^(my)

• Búlgar: кухня ^(bg) f.
• Castellà: cocina ^(es) f.
• Llengua de signes catalana: CUINAR ^(csc)
• Tahitià: fare ^(ty) tūtu

Verb

cui·na

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cuinar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cuinar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català