casolà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kə.zuˈɫa/ⓘ
	balear /kə.zoˈɫa/, /kə.zuˈɫa/
Occidental:	/ka.zoˈɫa/

• Rimes: -a
• Etimologia: Del llatí vulgar *casulanus, de casula, diminutiu de casa ‎(«cabana»), segle XIV.

Adjectiu

casolà m. ‎(femení casolana, plural masculí casolans, plural femení casolanes)

1. Propi de la casa, fet allà o seguint les seves normes.
2. Que li agrada estar a casa.

Traduccions

Propi de la casa

• Alemany: häuslich ^(de)
• Anglès: domestic ^(en)
• Castellà: casero ^(es)
• Francès: domestique ^(fr) m.

Que li agrada estar a casa

• Castellà: casero ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·so·là (3)
• Anagrama: Casaló

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB