Vés al contingut

casar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /kəˈza/
Occidental:  nord-occidental /kaˈza/
valencià /kaˈzaɾ/, /kaˈza/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: casà
  • Etimologia: De casa, per la idea de compartir la mateixa casa, segle XIV.

Verb

[modifica]

casar trans., pron., intr. ‎(pronominal casar-se)

  1. Contraure matrimoni.
  2. Autoritzar, disposar un matrimoni.
  3. Unir o ajuntar una cosa amb una altra.
  4. Una cosa, fer joc amb altres, tenir correspondència.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: caso, casa, casem

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: casar

Castellà

[modifica]
Peninsular: /kaˈsaɾ/
Americà: alt /k(a)ˈsaɾ/, baix /kaˈsaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia:
[1] Del llatí cassāre.
[2-3] De casa.

Verb

[modifica]

casar trans. ‎(present caso, passat casé, futur casaré)

  1. (dret) cassar

Verb

[modifica]

casar intr., pron. ‎(pronominal casarse, present caso, passat casé, futur casaré)

  1. casar

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

casar m. ‎(plural casares)

  1. caseriu

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre casar