casares

Català

• Anagrames: assecar, casar-se, secaràs

Verb

ca·sa·res

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de casar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb casar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kaˈsa.ɾes/, meridional /kaˈsa.ɾeh/

Americà: alt /k(a)ˈsa.ɾes/, baix /kaˈsa.ɾeh/, austral /kaˈsa.ɾes/

Nom

ca·sa·res m. pl.

1. forma plural de casar