bressol

Català

• Pronúncia: oriental /bɾəˈsɔɫ/, occidental /bɾeˈsɔɫ/
• Rimes: -ɔl
• Homòfon: braçol
• Etimologia: Del llatí medieval *berciolu, diminutiu paral·lel de bres, segle XIII, de *bertiolu, d’origen cèltic bert ‎(«llit»).

Nom

bres·sol m. ‎(plural bressols)

1. (central, septentrional, alguerès) Llit per un bebè, generalment amb capacitat de ser gronxat.

Compostos i expressions

• Conèixer algú des del bressol: metafòricament, conèixer-lo des de fa molt de temps.
• Allò que s'aprèn des del bressol, dura més que no es vol: expressa que les coses que s'aprenen i costums que s'adquireixen en la primera edat amb dificultat s'obliden o deixen.

Sinònims

• bres (occidental, balear)
• bressa (septentrional)
• bressola (septentrional, gironí)
• cuna (castellanisme, valencià, eivissenc)

Descendents

• Sard: brazzolu

Traduccions

Llit de bebè

• Alemany: Wiege ^(de) f.
• Anglès: cot ^(en), cradle ^(en), crib ^(en)
• Basc: kuma ^(eu), sehaska ^(eu)
• Castellà: cuna ^(es)
• Eslovac: kolíska ^(sk) f.
• Esperanto: lulilo ^(eo)

• Francès: berceau ^(fr)
• Italià: culla ^(it)
• Llatí: cuna ^(la), cunabula ^(la)
• Polonès: kołyska ^(pl) f.
• Portuguès: cunha ^(pt) f.
• Rus: колыбе́ль ^(ru) f. ‎(kolibel), лю́лька ^(ru) ‎(liülka)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català