Vés al contingut

infant

De Viccionari
Potser volíeu: INFANT

Català

[modifica]
Oriental:  central /iɱˈfan/
balear /iɱˈfant/, /iɱˈfan/
Occidental:  nord-occidental /iɱˈfan/
valencià /iɱˈfant/, /iɱˈfan/
  • Rimes: -ant
  • Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans ‎(literalment «que no parla»), segle XIII. En sentit militar, de l’italià fante.

infant m. ‎(plural infants)

  1. Nen, persona que encara no ha assolit l'edat adulta, d'entre els 0 i els 13 anys de vida.
  2. Soldat d'infanteria.
  3. En la monarquia espanyola, fill o filla que no hereta el tron.

Derivats

[modifica]

infanteria, infantesa, infantessa, infantar, infantívol, pesainfants, infanticida, infanticidi, infantil

Sinònims

[modifica]
  1. Nen: criatura, manyac, marrec, noi, petarrell, vailet, xic, nin, xiquet.

Traduccions

[modifica]

infant m. ‎(plural infants, femení infanta o infantessa)

  1. Títol nobiliari atorgat en alguns regnes als fills d'un rei que no són l'hereu. L'infant és germà o germana del príncep.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

infant

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infantar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: in·fant (2)

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈɪn.fənt/ àudio (EUA) 

infant ‎(plural infants)

  1. Infant, nen
  2. (ensenyament) pàrvul