infant

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /iɱˈfan/, balear /iɱˈfant/, /iɱˈfan/
Occidental: nord-occidental /iɱˈfan/, valencià /iɱˈfant/, /iɱˈfan/
  • Rimes: -ant
  • Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans ‎(literalment «que no parla»), segle XIII. En sentit militar, de l’italià fante.

Nom[modifica]

in·fant m. ‎(plural infants)

  1. Nen, persona que encara no ha assolit l'edat adulta, d'entre els 0 i els 13 anys de vida.
  2. Soldat d'infanteria.

Derivats[modifica]

infanteria, infantesa, infantessa, infantar, infantívol, pesainfants, infanticida, infanticidi, infantil

Sinònims[modifica]

  1. Nen: criatura, manyac, marrec, noi, petarrell, vailet, xic, nin, xiquet.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

in·fant m. ‎(plural infants, femení infanta)

  1. Títol nobiliari atorgat en alguns regnes als fills d'un rei que no són l'hereu. L'infant és germà o germana del príncep.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

in·fant

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infantar

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɪn.fənt/
    àudio (EUA)

Nom[modifica]

infant ‎(plural infants)

  1. Infant, nen
  2. (ensenyament) pàrvul