vailet

Català

Oriental:	central /bəjˈɫɛt/, balear /vəjˈɫɛt/
Occidental:	nord-occidental /bajˈɫet/
	valencià /vajˈɫet/, /bajˈɫet/

Rimes: -ɛt
Etimologia: Del català antic vaslet, del llatí vulgar *vasselittus, diminutiu del gàl·lic *wassos ‎(‘servidor’), del protocèltic *wastos, segle XIV. Doblet de vassall. Cognat de l’occità antic vaslet (modern vailet) i francès antic vaslet (modern valet).

vailet m. ‎(plural vailets, femení vaileta)

Noi ajudant o aprenent

històric — vegeu patge, escuder