valet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bəˈɫɛt/, balear /vəˈɫət/, /vəˈɫɛt/

Occidental: nord-occidental /baˈɫet/, valencià /vaˈɫet/, /baˈɫet/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: Del francès valet.

Nom

valet m. ‎(plural valets)

1. Carta de la baralla francesa marcada amb una J representant un servent d’armes.

Sinònims

• jota

Relacionats

Figures de la baralla francesa en català
	J valet	Q reina	K rei	A as	* jòquer

Traduccions

Carta

• Anglès: jack ^(en)

• Francès: valet ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: va·let (2)
• Anagrames: velat, vetla, vetlà

Vegeu també

• Obres de referència: GEC

Francès

• Pronúncia: /vaˈlɛ/
• Etimologia: Del francès antic vaslet, cognat del català medieval vaslet ‎(«vailet»), del llatí vulgar *vasselittus, diminutiu de vassos ‎(«servidor»), origen del baix llatí vassallus ‎(«vasall»).

Nom

valet m. ‎(plural valets)

1. (antic) vailet, mosso
2. criat, servent
3. (jocs de cartes) sota, valet
4. (Suïssa) fill

Relacionats

Figures de la baralla francesa en francès
	J valet	Q dame	K roi	A as	* joker