valet

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: centr. /bəˈɫɛt/, bal. /vəˈɫət/, /vəˈɫɛt/
Occidental: nord-occ. /baˈɫet/, val. /vaˈɫet/, /baˈɫet/
  • Etimologia: Del francès valet.

Nom[modifica]

va·let m. ‎(plural valets)

  1. Carta de la baralla francesa marcada amb una J representant un servent d’armes.

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Figures de la baralla francesa
en català
Valet de piques Reina de piques Rei de piques As de piques Jòquer
J valet Q reina K rei A as * jòquer

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: GEC


Francès
[modifica]

  • Etimologia: Del francès antic vaslet, cognat del català medieval vaslet ‎(«vailet»), del llatí vulgar *vasselittus, diminutiu de vassos ‎(«servidor»), origen del baix llatí vassallus ‎(«vasall»).

Nom[modifica]

valet m. ‎(plural valets)

  1. (antic) vailet, mosso
  2. criat, servent
  3. (jocs de cartes) sota, valet
  4. (Suïssa) fill

Relacionats[modifica]

Figures de la baralla francesa
en francès
Valet de piques Reina de piques Rei de piques As de piques Jòquer
J valet Q dame K roi A as * joker