rei

Potser volíeu: reí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrej/^ⓘ
• Rimes: -ej
• Etimologia: Del llatí rēge(m), acusatiu de rēx, del protoindoeuropeu *h₃rḗǵs ‎(«governant, sobirà»), segle XII. Doblet de ric via gòtic.

Nom

rei m. ‎(plural reis, femení reina)

1. Cap del regne, monarca.
2. Per extensió, persona principal.

   El rei de la casa.

3. Es diu de la persona que fa molt bé alguna cosa.

   Sóc el rei jugant a bitlles.

4. (jocs de cartes) Carta de cada coll de la baralla marcada amb el número 12 o la lletra K i representada per un rei.
5. (escacs) Peça dels escacs a prendre per guanyar la partida i que es mou una sola casa en totes direccions.

Notes

• En balear no s’usa amb article salat, és una de les excepcions que sempre van amb article literari: el rei, la reina.

Sinònims

• amor, sol
• monarca

Derivats

• reial, reialesa, reialme

Compostos i expressions

• corona de rei
• viure com un rei o viure a cos de rei = viure molt bé

Relacionats

Figures de la baralla en català
	10 sota	11 cavall	12 rei	1 as		J valet	Q reina	K rei	A as	* jòquer

Peces d’escacs en català
	rei	reina, dama	torre	alfil	cavall	peó

Traduccions

Cap del regne

• Afrikaans: koning ^(af)
• Alemany: König ^(de)
• Anglès: king ^(en)
• Àrab: مَلِك ^(ar) m.
• Aragonès: rei ^(an) m.
• Armeni: թագավոր ^(hy) ‎(tagavor)
• Basc: errege ^(eu) m.
• Bengalí: রাজা ^(bn)
• Bretó: roue ^(br) m.
• Castellà: rey ^(es) m.
• Cors: rè ^(co) m.
• Danès: konge ^(da) c.
• Eslovac: kráľ ^(sk) m.
• Eslovè: kralj ^(sl) m.
• Esperanto: reğo ^(eo), reĝo ^(eo)
• Estonià: kuningas ^(et)
• Feroès: kongur ^(fo) m.
• Finès: kuningas ^(fi)
• Francès: roi ^(fr)
• Friülà: re ^(fur)
• Gallec: rei ^(gl) m.
• Georgià: მეფე ^(ka) ‎(mepe)
• Grec: βασιλιάς ^(el) m. ‎(vassiliàs)
• Grec antic: βασιλεύς ^(grc) m. ‎(basileús)
• Gujarati: રાજા ^(gu) m.
• Hindi: राजा ^(hi) m.
• Hongarès: király ^(hu)
• Ídix: מלך‎ ^(yi) m.
• Irlandès: rí ^(ga) m.
• Italià: re ^(it)

• Japonès: 国王 ^(ja)
• Kazakh: хан ^(kk) ‎(xan/khan)
• Llatí: rex ^(la) m.
• Maltès: re ^(mt) m.
• Marathi: राजा ^(mr) m.
• Occità: rei ^(oc) m.
• Persa: شاه‎ ^(fa)
• Polonès: król ^(pl)
• Portuguès: rei ^(pt) m.
• Quítxua: qhapaq ^(qu)
• Retoromànic: retg ^(rm) m.
• Romanès: rege ^(ro) m.
• Rus: король ^(ru) ‎(korol)
• Sard: re ^(sc)
• Serbocroat: краљ ^(sh), kralj ^(sh)
• Sicilià: re ^(scn) m.
• Suahili: mfalme ^(sw) c.
• Suec: kung ^(sv)
• Tadjik: шоҳ ^(tg)
• Tahitià: ari'i ^(ty)
• Tai: ราชา ^(th)
• Telugu: రాజు ^(te)
• Turc: kral ^(tr)
• Txec: král ^(cs) m.
• Való: rwè ^(wa)
• Vietnamita: vua ^(vi)
• Volapük: hireg ^(vo)
• Wolof: bûr ^(wo)
• Xhosa: inkosi ^(xh)
• Xinès: 國王 ^(zh) ‎(国王, guówáng)

Peça d’escacs

• Alemany: König ^(de)
• Anglès: king ^(en)
• Basc: errege ^(eu)
• Castellà: rey ^(es)

• Esperanto: reĝo ^(eo)
• Francès: roi ^(fr)
• Italià: re ^(it)
• Romanès: rege ^(ro)

Nom

rei m. ‎(plural reis)

1. (bitlles catalanes) Bitlla, generalment amb una forma diferent de la resta, que val més punts quan queda dreta.
2. (peixos) moixó
3. (peixos) moll reial
4. (peixos) peix d'argent fals

Sinònims

• reina (bitlles catalanes)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: iré

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• rei. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrɛ.iː/

Adjectiu

reī

1. nominatiu masculí plural de reus
2. vocatiu masculí plural de reus
3. genitiu masculí singular de reus
4. genitiu neutre singular de reus

Nom

reī f.

1. genitiu singular de rēs
2. datiu singular de rēs

reī m.

1. nominatiu plural de reus
2. vocatiu plural de reus
3. genitiu singular de reus