rei

De Viccionari
Potser volíeu: reí


Català
[modifica]

Nom[modifica]

rei m. ‎(plural reis, femení reina)

  1. Cap del regne, monarca.
  2. Per extensió, persona principal.
    El rei de la casa.
  3. Es diu de la persona que fa molt bé alguna cosa.
    Sóc el rei jugant a bitlles.
  4. (jocs de cartes) Carta de cada coll de la baralla marcada amb el número 12 o la lletra K i representada per un rei.
  5. (escacs) Peça dels escacs a prendre per guanyar la partida i que es mou una sola casa en totes direccions.

Notes[modifica]

  • En balear no s’usa amb article salat, és una de les excepcions que sempre van amb article literari: el rei, la reina.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Relacionats[modifica]

Figures de la baralla
en català
Sota d’oros Cavall d’oros Rei d’oros As d’oros Valet de piques Reina de piques Rei de piques As de piques Jòquer
10 sota 11 cavall 12 rei 1 as J valet Q reina K rei A as * jòquer
Peces d’escacs
en català
Rei d’escacs Reina d’escacs Torre d’escacs Alfil d’escacs Cavall d’escacs Peó d’escacs
rei reina, dama torre alfil cavall peó

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

rei m. ‎(plural reis)

  1. (bitlles catalanes) Bitlla, generalment amb una forma diferent de la resta, que val més punts quan queda dreta.
  2. (peixos) moixó
  3. (peixos) moll reial
  4. (peixos) peix d'argent fals

Sinònims[modifica]

  • reina (bitlles catalanes)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: iré

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈrɛ.iː/

Adjectiu[modifica]

reī

  1. nominatiu masculí plural de reus
  2. vocatiu masculí plural de reus
  3. genitiu masculí singular de reus
  4. genitiu neutre singular de reus

Nom[modifica]

reī f.

  1. genitiu singular de rēs
  2. datiu singular de rēs

reī m.

  1. nominatiu plural de reus
  2. vocatiu plural de reus
  3. genitiu singular de reus