bitlla

Potser volíeu: bitllà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbiʎ.ʎə/, balear /ˈbi.ʎə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbiʎ.ʎa/, valencià /ˈbi.ʎa/

• Rimes: -iʎa
• Etimologia: D’origen preromà, segle XIII.

Nom

bitlla f. ‎(plural bitlles)

1. (bitlles) Cadascuna de les peces de fusta o un altre material, més o menys cilíndriques, que es disposen dretes segons un determinat model a la zona de plantada.
2. (bitlles catalanes) Resultat màxim d'una tirada, consistent a tombar cinc de les sis bitlles plantades amb un sol llançament.

Variants

• birla

Sinònims

• (bowling) pal
• (bitlles catalanes) feta

Traduccions

Peça en la pràctica de les bitlles

• Anglès: pin ^(en), skittle ^(en)
• Castellà: bolo ^(es)
• Finès: keila ^(fi)
• Francès: quille ^(fr)
• Islandès: keila ^(is) f.
• Italià: birillo ^(it) m.
• Japonès: ピン ^(ja) ‎(pin)
• Macedoni: кегла ^(mk) f.
• Polonès: kręgiel ^(pl) m.
• Portuguès: pino ^(pt) m.
• Romanès: popic ^(ro) n.
• Rus: ке́гля ^(ru) f. ‎(kéglia)
• Suec: kägla ^(sv)
• Txec: kuželka ^(cs) f.

Verb

bitlla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bitllar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bitllar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bit·lla (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• bitlla. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.