Vés al contingut

bitllar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /biʎˈʎa/, balear /biɫˈɫa/
Occidental: nord-occidental /biʎˈʎa/
valencià /biˈʎaɾ/, /biˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: bitllà
  • Etimologia: De bitlla. En sentit figurat de «pagar» a partir d’«alimentar el foc amb bitlles o bitllots».

Verb

[modifica]

bitllar trans.

  1. Afegir bitllots o llenya a la carbonera o pila.
  2. Llançar per segona vegada la pilota quan es juga a les bitlles, des del lloc on s'havia quedat aturada.
  3. Pagar de mala gana.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: bitllo, bitlla, bitllem

Variants

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bit·llar (2)
  • Anagrama: brillat

Vegeu també

[modifica]