peó

Català

• Pronúncia: /peˈo/
• Rimes: -o (en català oriental no se sol neutralitzar la vocal eivitant homòfons)
• Parònims: paó, paor
• Etimologia: Del llatí pedo, «que va a peu».

Nom

pe·ó m. ‎(plural peons)

1. Persona que camina, que va a peu, especialment en contraposició al que va en algun vehicle o abans en cavall.
2. Cadascuna de les peces més menudes dels escacs (vuit per a cada jugador) i que sovint són considerades les de menys valor estratègic i que representen soldats d'infanteria.
3. Persona que ocupa un lloc de treball que no requereix especialització.
4. Antigament, soldat d'infanteria que lluitava a peu.

Traduccions

peó [1] (que va a peu)

• Castellà: peatón ^(es)

• Italià: pedone ^(it)

peó [2] (escacs)

• Alemany: Bauer ^(de) m.
• Anglès: pawn ^(en)
• Castellà: peón ^(es)
• Eslovac: pešiak ^(sk) m.
• Esperanto: peono ^(eo)
• Francès: pion ^(fr)

• Italià: pedone ^(it)
• Occità: peon ^(oc)
• Polonès: pion ^(pl) m., pionek ^(pl) m.
• Portuguès: peão ^(pt) m.
• Rus: пе́шка ^(ru) f. ‎(peixka)

peó [3] (lloc de treball)

• Castellà: peón ^(es)

• Francès: manœuvre ^(fr)

peó [4] (soldat)

• Anglès: footsoldier ^(en), infantryman ^(en)

• Castellà: peón ^(es)

Referències

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot