barn

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Suec
[modifica]

  • Pronúncia: /bɑːɳ/
  • Etimologia: Cognat del danès barn, el noruec bokmål i nynorsk barn, l'islandès barn i el feroès barn, tots del nòrdic antic barn. Reflex del protogermànic *barną («infant», participi de *beraną «portar, dur»), del qual deriven l'scots bairn i l'anglès arcaic i dialectal barn, així com el frisó septentrional bjarn i l'occidental barn / bern. En última instància, del protoindoeuropeu *bʰer-no- (derivat de *bʰer- «dur, portar»), cf. el letó bērns («infant, criatura») i l'albanès barrë («fetus; infant»).

Nom[modifica]

barn n. ‎(plural indefinit, plural definit)

Declinació per a barn Singular Plural
neutre Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu barn barnet barn barnen
Genitiu barns barnets barns barnens


  1. fill / filla, infant, criatura

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]