hereu

Català

• Pronúncia: oriental /əˈɾɛw/, occidental /eˈɾew/
• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del llatí heres.

Nom

he·reu m. ‎(plural hereus, femení hereva)

1. Persona que rep una herència.
2. Primogènit home, que antigament tenia el dret a la part més important de l'herència, és a dir, l'hisenda i les terres.

Notes d'ús

El femení corresponent al sentit de primogènit és pubilla.

Traduccions

    Persona que rep una herència

Alemany: Erbe (de) Anglès: heir (en), inheritor (en) Castellà: heredero (es)

Francès: héritier (fr) Italià: erede (it) Portuguès: herdeiro (pt)

    Primogènit que rep tota l'herència

Anglès: eldest (en) Castellà: primogénito (es)

Francès: aîné (fr) Italià: primogenito (it) Portuguès: primogénito (pt)

Referències

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot