hereu

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əˈɾɛw/, balear /əˈɾəw/, /əˈɾɛw/

Occidental: /eˈɾew/

• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del llatí heres, segle XIII.
• Anagrama: heure

Nom

hereu m. ‎(plural hereus, femení hereva o hereua)

1. Persona que rep una herència.

Traduccions

Persona que rep una herència

• Alemany: Erbe ^(de)
• Anglès: heir ^(en), inheritor ^(en)
• Castellà: heredero ^(es)

• Francès: héritier ^(fr)
• Italià: erede ^(it)
• Portuguès: herdeiro ^(pt)

Nom

he·reu m. ‎(plural hereus)

1. Primogènit home, que antigament tenia el dret a la part més important de l'herència, és a dir, l'hisenda i les terres.

Relacionats

• pubilla

Traduccions

Primogènit que rep tota l'herència

• Anglès: eldest ^(en)
• Castellà: primogénito ^(es)
• Francès: aîné ^(fr)

• Italià: primogenito ^(it)
• Portuguès: primogénito ^(pt)

Vegeu també

• Hereu a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot