hereu

Català

• Pronúncia: oriental /əˈɾɛw/, occidental /eˈɾew/
• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del llatí heres.

Nom

he·reu m. ‎(plural hereus, femení hereva)

1. Persona que rep una herència.
2. Primogènit home, que antigament tenia el dret a la part més important de l'herència, és a dir, l'hisenda i les terres.

Notes d'ús

El femení corresponent al sentit de primogènit és pubilla.

Traduccions

Persona que rep una herència

• Alemany: Erbe ^(de)
• Anglès: heir ^(en), inheritor ^(en)
• Castellà: heredero ^(es)

• Francès: héritier ^(fr)
• Italià: erede ^(it)
• Portuguès: herdeiro ^(pt)

Primogènit que rep tota l'herència

• Anglès: eldest ^(en)
• Castellà: primogénito ^(es)

• Francès: aîné ^(fr)
• Italià: primogenito ^(it)
• Portuguès: primogénito ^(pt)

Referències

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot