gran

Català

• Pronúncia: /gɾan/
• Rimes: -an
• Etimologia: Del llatí grandis ‎(«grandiós, d'edat avançada»)

Adjectiu

gran inv. ‎(plural grans)

1. Referit a objectes, de dimensions considerables, que ocupa molt d'espai, ampli.
2. Referit a persones, de dimensions considerables, alt, gros.
3. Referit a persones, de molta edat, vell o madur.
4. Referit a esdeveniments o persones, magnífic, important, destacat, excel·lent.

Derivats

grandària, grandejar

Antònims

• De dimensions considerables, referit a objectes [1]: petit
• De dimensions considerables, referit a persones [2]: petit, baix
• Referit a l'edat de persones [3]: jove

Traduccions

De dimensions considerables (objectes) [1]

• Anglès: big ^(en), great ^(en)
• Castellà: grande ^(es), amplio ^(es)
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Francès: grand ^(fr)

• Italià: grande ^(it)
• Marathi: गुरु ^(mr)
• Sànscrit: गुरु ^(sa)

De dimensions considerables (persones) [2]

• Anglès: big ^(en), great ^(en)
• Castellà: grande ^(es)
• Llengua de signes catalana ^{(persona) (csc)}

• Francès: grand ^(fr)
• Italià: grande ^(it)

Vell, madur [3]

• Anglès: old ^(en)
• Castellà: mayor ^(es), viejo ^(es), maduro ^(es)

• Francès: grand ^(fr), âgé ^(fr)

Important, magnífic [4]

• Anglès: important ^(en), great ^(en)
• Castellà: grande ^(es), importante ^(es)

• Italià: grande ^(it)

Italià

Adjectiu

gran inv.

1. forma apocopada de grande