gran

De Viccionari
Potser volíeu: GRAN


Català
[modifica]

Adjectiu[modifica]

gran inv. ‎(plural grans)

  1. De dimensions considerables, que excedeix les mides ordinàries o esperades, en espai, envergadura, quantitat, etc.
    Un estadi gran.
    Un exercici de gran dificultat.
  2. D'edat avançada, que excedeix un límit de creixença o maduresa.
    Ja és un nen gran.
    Fer-se gran.
  3. El o la de més edat en un cert grup.
    El gran de la classe.
    Té una germana gran.
  4. Persona adulta o vella, dit en contraposició a una de jove i especialment de forma respectuosa.
    Quan els grans parlen, els nens han de callar.
    Casal de gent gran.
  5. Que excedeix el nivell ordinari quant a mèrits, qualitats morals, etc.
    És una gran persona.
    Un gran escriptor.
  6. Elevat en dignitat.
    Gran d'Espanya.

Antònims[modifica]

  • De dimensions considerables: petit
  • D'edat avançada: jove, petit
  • De més edat en un cert grup: petit

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Notes[modifica]

  • En el sentit primari, s’usa l’adjectiu gros quan es refereix al volum i s’usa l’adjectiu gran quan es refereix a les mesures físiques, inclosa la capacitat.
    El dit gros (pel volum); una piscina gran (per la capacitat).
    Una olla grossa (voluminosa); una olla gran (d’alta capacitat).
  • Amb substantius no físics hi ha fluctuació. És més habitual usar gros amb l’adjectiu posposat i usar gran amb l’adjectiu anteposat.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

Adjectiu[modifica]

gran inv.

  1. forma apocopada de grande


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɡɾan/, /ˈɡɾaŋ/ (aranès)

Adjectiu[modifica]

gran m. ‎(femení grana, plural masculí grans o grani [aranès], plural femení granas o granes [aranès])

  1. (gascó) forma alternativa de grand