gran
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: GRAN
Català[modifica]
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí grandis («grandiós, d'edat avançada»), segle XII.
Adjectiu[modifica]
gran inv. (plural grans)
- De dimensions considerables, que excedeix les mides ordinàries o esperades, en espai, envergadura, quantitat, etc.
- Un estadi gran.
- Un exercici de gran dificultat.
- D'edat avançada, que excedeix un límit de creixença o maduresa.
- Ja és un nen gran.
- Fer-se gran.
- El o la de més edat en un cert grup.
- El gran de la classe.
- Té una germana gran.
- Persona adulta o vella, dit en contraposició a una de jove i especialment de forma respectuosa.
- Quan els grans parlen, els nens han de callar.
- Casal de gent gran.
- Que excedeix el nivell ordinari quant a mèrits, qualitats morals, etc.
- És una gran persona.
- Un gran escriptor.
- Elevat en dignitat.
- Gran d'Espanya.
Derivats[modifica]
Relacionats[modifica]
Antònims[modifica]
Notes[modifica]
- En el sentit primari, s’usa l’adjectiu gros quan es refereix al volum i s’usa l’adjectiu gran quan es refereix a les mesures físiques, inclosa la capacitat.
- El dit gros (pel volum); una piscina gran (per la capacitat).
- Una olla grossa (voluminosa); una olla gran (d’alta capacitat).
- Amb substantius no físics hi ha fluctuació. És més habitual usar gros amb l’adjectiu postposat i usar gran amb l’adjectiu anteposat.
Traduccions[modifica]
De dimensions considerables
|
|
D'edat avançada
Que excedeix el nivell ordinari quant a mèrits
Miscel·lània[modifica]
- Anagrama: rang
Vegeu també[modifica]
Italià[modifica]
Adjectiu[modifica]
gran inv.
- forma apocopada de grande
Occità[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈɡɾan/, /ˈɡɾaŋ/ (aranès)
Adjectiu[modifica]
gran m. (femení grana, plural masculí grans o grani [aranès], plural femení granas o granes [aranès])
- (gascó) forma alternativa de [[grand]#oc|grand]]]