gran

Català

• Pronúncia: /gɾan/
• Rimes: -an
• Etimologia: Del llatí grandis ‎(«grandiós, d'edat avançada»), segle XII

Adjectiu

gran inv. ‎(plural grans)

1. De dimensions considerables, que excedeix les mides ordinàries o esperades, en espai, envergadura, quantitat, etc.

   Un estadi gran.

   Un exercici de gran dificultat.

2. D'edat avançada, que excedeix un límit de creixença o maduresa.

   Ja és un nen gran.

   Fer-se gran.

3. El o la de més edat en un cert grup.

   El gran de la classe.

   Té una germana gran.

4. Persona adulta o vella, dit en contraposició a una de jove i especialment de forma respectuosa.

   Quan els grans parlen, els nens han de callar.

   Casal de gent gran.

5. Que excedeix el nivell ordinari quant a mèrits, qualitats morals, etc.

   És una gran persona.

   Un gran escriptor.

6. Elevat en dignitat.

   Gran d'Espanya.

Derivats

• engrandir, engrandiment
• grandària
• grandejar
• grandesa
• grandolàs
• grandor
• granment

Relacionats

• grandiós, grandiosament, grandiositat

Antònims

• De dimensions considerables [1]: petit
• D'edat avançada [2]: jove, petit
• De més edat en un cert grup [3]: petit

Traduccions

De dimensions considerables [1]

• Anglès: big ^(en), great ^(en)
• Castellà: grande ^(es)
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Francès: grand ^(fr)

• Italià: grande ^(it)
• Marathi: गुरु ^(mr)
• Sànscrit: गुरु ^(sa)

D'edat avançada [2]

• Anglès: old ^(en)
• Castellà: mayor ^(es), viejo ^(es), maduro ^(es)

• Francès: grand ^(fr), âgé ^(fr)

Que excedeix el nivell ordinari quant a mèrits [4]

• Anglès: important ^(en), great ^(en)
• Castellà: grande ^(es), importante ^(es)

• Italià: grande ^(it)

Elevat en dignitat [6]

• Castellà: grande ^(es)

Italià

Adjectiu

gran inv.

1. forma apocopada de grande