besar

Potser volíeu: BESAR

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /bəˈza/

Occidental: nord-occidental /beˈza/, valencià /beˈzaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)

Àudio: oriental

(fitxer)

• Homòfons: basà, basar, besà, vesà, vesar
• Etimologia: Del català antic baysar, del llatí basiare, segle XIII.

Verb

besar trans.

1. Tocar amb els llavis de forma afectuosa.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	besar			haver besat
gerundi	besant			havent besat
participi	besat, besada, besats, besades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	beso	beses	besa	besem	beseu	besen
	bese						val
	besi						sept
	bes				besau		bal, alg
				besam			bal
imperfet	besava	besaves	besava	besàvem	besàveu	besaven
passat simple	besí	besares	besà	besàrem	besàreu	besaren
futur	besaré	besaràs	besarà	besarem	besareu	besaran
condicional	besaria	besaries	besaria	besaríem	besaríeu	besarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	besi	besis	besi	besem	beseu	besin
	bese	beses	bese			besen	occ, bal
imperfet	besés	besessis	besés	beséssim	beséssiu	besessin
		besesses		beséssem	besésseu	besessen
	besàs	besassis	besàs	besàssim	besàssiu	besassin	bal
		besasses		besàssem	besàsseu	besassen	val, bal (1)
	besara	besares	besara	besàrem	besàreu	besaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	besa	besi	besem	beseu	besin
	–				besau		bal, alg
	–		bese			besen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				besàvom	besavo		centr, n-occ
	besavi						sept
	besaia	besaies	besaia	besàiem	besaieu	besaien	n-occ
condicional	besariva	besarives	besariva	besarívem	besaríveu	besariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	beso	besos	beso	beseguem	besegueu		n-occ
imperfet	besessi		besessi				sept, alg
	besessa						centr, n-occ
	beseguessa	beseguesses	besegués	beseguéssom	beseguéssou	beseguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...besat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...besar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...besat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...besat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...besat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...besat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...besar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...besat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...besat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...besat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: beso, besa, besem
Vocal rizotònica: /e/

Notes

• Etimològicament, la vocal rizotònica és /e/, però és freqüent la realització /ɛ/ en central i /ə/ en mallorquí.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: soen ^(af)
• Albanès: puth ^(sq)
• Alemany: küssen ^(de)
• Anglès: kiss ^(en)
• Àrab: قَبَّلَ‎ ^(ar)
• Armeni: համբուրել ^(hy) ‎(hamburel)
• Basc: musu eman ^(eu)
• Belarús: цалава́ць ^(be) ‎(tsalavats), пацалава́ць ^(be) ‎(patsalavats)
• Bengalí: চুম্বন করা ^(bn)
• Búlgar: целу́вам ^(bg) ‎(tselúvam), целу́на ^(bg) ‎(tseluna)
• Castellà: besar ^(es)
• Coreà: 입맞추다 ^(ko) ‎(immatchuda)
• Danès: kysse ^(da)
• Eslovac: bozkať ^(sk), pobozkať ^(sk)
• Eslovè: ljubiti ^(sl), poljubiti ^(sl)
• Esperanto: kisi ^(eo)
• Estonià: suudlus ^(et)
• Feroès: mussa ^(fo), kyssa ^(fo)
• Finès: suudella ^(fi)
• Francès: embrasser ^(fr)
• Frisó occidental: tútsje ^(fy)
• Friülà: bussâ ^(fur)
• Gallec: bicar ^(gl), beixar ^(gl)
• Gal·lès: cusanu ^(cy)
• Georgià: კოცნა ^(ka) ‎(kotsna)
• Grec: φιλώ ^(el) ‎(filó)
• Grec antic: καταφιλέω ^(grc) ‎(kataphiléō), φιλέω ^(grc) ‎(philéō)
• Guaraní: etũ ^(gn)
• Hebreu: נישק ^(he)
• Hindi: चूमना ^(hi)
• Hongarès: puszil ^(hu), csókol ^(hu)
• Ídix: קושן‎ ^(yi)
• Irlandès: póg ^(ga)
• Islandès: kyssa ^(is)
• Italià: baciare ^(it)

• Japonès: キスする ^(ja) ‎(kisusuru)
• Kazakh: сүю ^(kk) ‎(süyw/suiu)
• Kurd: maç kirin ^(ku)
• Letó: bučot ^(lv)
• Llatí: basiare ^(la), osculor ^(la)
• Llengua de signes catalana: BESAR ^(csc)
• Llombard: baxar ^(lmo)
• Neerlandès: kussen ^(nl), zoenen ^(nl)
• Occità: baisar ^(oc), potonar ^(oc)
• Persa: بوسیدن‎ ^(fa)
• Polonès: całować ^(pl), pocałować ^(pl)
• Portuguès: beijar ^(pt)
• Retoromànic: bitschar ^(rm), bitschear ^(rm)
• Romanès: săruta ^(ro), pupa ^(ro)
• Rus: целова́ть ^(ru) ‎(tselovat), поцелова́ть ^(ru) ‎(potselovat)
• Sard: basai ^(sc), vasare ^(sc), basare ^(sc)
• Serbocroat: љу́бити ^(sh), ljúbiti ^(sh), пољу́бити ^(sh), poljúbiti ^(sh), целивати ^(sh), celivati ^(sh), поцеливати ^(sh), pocelivati ^(sh)
• Sicilià: vasari ^(scn), baciari ^(scn)
• Suahili: busu ^(sw)
• Suec: kyssa ^(sv)
• Tadjik: бӯса кардан ^(tg)
• Tagal: halik ^(tl)
• Tai: จูบ ^(th)
• Tàmil: முத்தம் ^(ta)
• Tàtar: үбәргә ^(tt)
• Turc: öpmek ^(tr)
• Txec: líbat ^(cs), políbit ^(cs)
• Ucraïnès: цілува́ти ^(uk) ‎(tsiluvati), поцілува́ти ^(uk) ‎(potsiluvati)
• Urdú: چومنا‎ ^(ur)
• Uzbek: oʻpmoq ^(uz)
• Való: rabressî ^(wa), båjhî ^(wa)
• Vènet: baxar ^(vec)
• Vietnamita: hôn ^(vi)
• Volapük: kidön ^(vo)
• Xinès: 吻 ^(zh) ‎(wěn)

Nom

besar m. ‎(plural besars)

1. (antic) petó, bes

Miscel·lània

• Síl·labes: be·sar (2)
• Anagrames: Barés, baser, bresa, saber, sabre, sabré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot