bes

De Viccionari
Potser volíeu: bes-, Bes, bés


Català
[modifica]

Nom[modifica]

bes m. ‎(plural besos)

  1. petó

Derivats[modifica]

Notes[modifica]

És la forma tradicional en tot l’àmbit lingüístic, substituïda a Catalunya per petó.

Nom[modifica]

bes m. ‎(plural bessos)

  1. (nàutica) ves

Nom[modifica]

bes f. pl.

  1. forma plural de be

Verb[modifica]

bes

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de besar

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Nom[modifica]

bes m. ‎(plural bes o beses o besos)

  1. bes, petó

Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

bes

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de cantar
    Serets reyna et porets çiure en lo siti de la reyna vostra sor. E d’açò us fas sagrament e us en bes en la bocha. (Muntaner, Crònica)
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de cantar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de cantar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de cantar

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: CIVAL


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈbes/, meridional /ˈbeh/
Americà: alt /ˈbes/, baix /ˈbeh/, austral /ˈbes/

Nom[modifica]

bes f. pl.

  1. forma plural de be