bes
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Nom[modifica]
bes m. (plural besos)
Derivats[modifica]
Notes[modifica]
És la forma tradicional en tot l’àmbit lingüístic, substituïda a Catalunya per petó.
Nom[modifica]
bes m. (plural bessos)
- (nàutica) ves
Nom[modifica]
bes f. pl.
- forma plural de be
Verb[modifica]
bes
Vegeu també[modifica]
Català antic[modifica]
Nom[modifica]
bes m. (plural bes o beses o besos)
Sinònims[modifica]
Verb[modifica]
bes
- primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de cantar
- Serets reyna et porets çiure en lo siti de la reyna vostra sor. E d’açò us fas sagrament e us en bes en la bocha. (Muntaner, Crònica)
- primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de cantar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de cantar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de cantar
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: CIVAL
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈbes/, meridional /ˈbeh/
- Americà: alt /ˈbes/, baix /ˈbeh/, austral /ˈbes/
Nom[modifica]
bes f. pl.
- forma plural de be
Categories:
- Derivats del català antic al català
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Substantius masculins en català
- Nàutica en català
- Formes de substantius en plural en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Substantius en català antic
- Formes verbals en català antic
- Formes de substantius en plural en castellà