beç
Potser volíeu: bec
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /ˈbɛs/, occidental /ˈbes/
- Rimes: -ɛs
- Homòfons: bes, ves, vés
- Etimologia: Del llatí *bettius, del gàl·lic *betuios, del protocèltic *betuyā, del protoindoeuropeu *gʷétu (‘resina’), segle XIV. Compareu amb el bretó bezv, irlandès beith. Cognat de l’occità bèç. Doblet de bedoll via diminutiu gàl·lic.
Nom
[modifica]beç m. (plural beços)
- (central, septentrional) bedoll
Notes
[modifica]- Usat des del Cadí fins al cap de Creus. A la dreta del Segre mitjà és més comú bedoll, la denominació més divulgada perquè és més abundant al Pirineu central.[1]
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: 1
Vegeu també
[modifica]- ↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. I, 744b28-40». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. I: A-BL, p. 744. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980.