grandis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡran.dɪs/
• Etimologia: Forma nassal de gradus, procedent de protoidoeuropeu *gʷrendh- ‎(«unflar»).

Adjectiu

grandis m., f., grande n. ‎(comparatiu grandior, superlatiu grandissimus)

1. gran, gros

   In qua grandibus litteris P. Africani nomen erat incisum.

   (afegiu la traducció en català)

2. gran, vell

   Grandior aetas.

   (afegiu la traducció en català)

3. gran, important

   Agrum grandi pecunia redimere.

   (afegiu la traducció en català)

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	grandis	grande		grandēs	grandia
Vocatiu	grandis	grande		grandēs	grandia
Acusatiu	grandem	grande		grandēs	grandia
Genitiu	grandis			grandium
Datiu	grandī			grandibus
Ablatiu	grandī			grandibus

Antònims

• vegrandis

Sinònims

• magnus, ingens, amplus, procerus, vastus, enormis