grandis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡran.dɪs/
• Etimologia: Forma nassal de gradus, procedent de protoidoeuropeu *gʷrendh- ‎(«unflar»).

Adjectiu

grandis m., f., grande n. ‎(comparatiu grandior, superlatiu grandissimus)

1. gran, gros

   Ex: In qua grandibus litteris P. Africani nomen erat incisum.

2. gran, vell

   Ex: Grandior aetas.

3. gran, important

   Ex: Agrum grandi pecunia redimere.

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	grandis	grande		grandēs	grandia
Vocatiu	grandis	grande		grandēs	grandia
Acusatiu	grandem	grande		grandēs	grandia
Genitiu	grandis			grandium
Datiu	grandī			grandibus
Ablatiu	grandī			grandibus

Antònims

• vegrandis

Sinònims

• magnus, ingens, amplus, procerus, vastus, enormis