grandis

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɡran.dɪs/
  • Etimologia: Forma nassal de gradus, procedent de protoidoeuropeu *gʷrendh- ‎(«unflar»).

Adjectiu[modifica]

grandis m., f., grande n. ‎(comparatiu grandior, superlatiu grandissimus)

  1. gran, gros
    Ex: In qua grandibus litteris P. Africani nomen erat incisum.
  2. gran, vell
    Ex: Grandior aetas.
  3. gran, important
    Ex: Agrum grandi pecunia redimere.

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu grandis grande grandēs grandia
Vocatiu grandis grande grandēs grandia
Acusatiu grandem grande grandēs grandia
Genitiu grandis grandium
Datiu grandī grandibus
Ablatiu grandī grandibus


Antònims[modifica]

Sinònims[modifica]