magnus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈma.ŋnʊs/
  • Etimologia: Del protoitàlic *magnos, del protoindoeuropeu *m̥ǵh₂nós, de l'arrel *méǵh₂s («gran»).

Adjectiu[modifica]

magnus m., magna f., magnum n. ‎(comparatiu māior, superlatiu māximus)

  1. gros
    Mare Magnum— («la mar grossa»)
  2. gran
    Carolus Magnus— («Carles el Gran, o Carlemany»)
  3. important, gros
    Magnum fuit mittere.— («Va ser enviat en relació a un tema important.»)

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu magnus magna magnum magnī magnae magna
Vocatiu magne magna magnum magnī magnae magna
Acusatiu magnum magnam magnum magnōs magnās magna
Genitiu magnī magnae magnī magnōrum magnārum magnōrum
Datiu magnō magnae magnō magnīs
Ablatiu magnō magnā magnō magnīs


Antònims[modifica]

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Derivats[modifica]