magne

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ˈmaŋ.nə/
Occidental: nord-occidental /ˈmaŋ.ne/, valencià /ˈmaɡ.ne/
  • Homòfon: magna
  • Etimologia: Del llatí magnus, segle XIX.

Adjectiu[modifica]

magne m. ‎(femení magna, plural invariable magnes)

  1. gran

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈma.ŋnɛ/

Adjectiu[modifica]

magne

  1. vocatiu masculí singular de magnus