rang

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈraŋ/, balear /ˈraŋk/

Occidental: nord-occidental /ˈraŋ/, valencià /ˈraŋ/, /ˈraŋk/

• Rimes: -aŋk
• Etimologia: Del francès rang

Nom

rang m. ‎(plural rangs)

1. Grau social o professional.

   Una funcionària d'alt rang.

2. Nivell jeràrquic en una organització, particularment militar.

   Els soldats es dividien segons el seu rang.

3. Posició d'un element en un conjunt ordenat d'acord a criteris específics.
4. Conjunt de taules d'un establiment assignades a un cambrer.
5. (matemàtiques) Ordre del menor no nul més gran d'una matriu, un espai vectorial, una aplicació...

   Una matriu de rang 4.

6. (matemàtiques) Interval entre el valor més gran i el més petit d'un conjunt.

   Una funció de rang positiu.

Derivats

• rang dinàmic

Traduccions

Traduccions

• Anglès: rank ^(en)

• Castellà: rango ^(es)

Miscel·lània

• Anagrama: gran

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC