ca

De Viccionari
Potser volíeu: ca., CA, Ca, ça, ĉa


Multilingüe
[modifica]

Símbol[modifica]

ca

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del català.

Sinònims[modifica]

  • cat (ISO 639-2)


Català
[modifica]

Gos: del llatí canis, segle XIV.
Casa: apòcope.
Interjecció: probablement contracció de què ha (d’esser).

Nom[modifica]

ca m. ‎(plural cans)

  1. (obsolet o balear i septentrional) gos

Relacionats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • ca marí = tauró blanc
  • ca vell = home amb gran picardia i experiència
  • ésser com el ca i el gat = barallar-se
  • estar sol com un ca = estar completament sol, aïllat
  • un ca és un gos = expressió amb què es replica a un ca

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ca f. ‎(plural cas)

  1. Nom de l'onzena lletra de l'alfabet català ("k K").

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ca f. ‎(plural invariable)

  1. (seguit d’un nom) casa
    Ca l'Ignasi.

Derivats[modifica]

Notes d'ús[modifica]

  • Sempre ha d'anar seguit d'un nom, sobrenom, grau parentiu o similar, sovint, però, entre ca i el nom hi ha un article personal (n', l', la, les, s', ...), o bé, un possessiu. Exemples: ca son pare, ca l'àvia
  • La contracció s'ha d'aplicar sempre que sigui possible, és a dir, quan l'apostrofació no obliga a trencar-la i quan la forma existeix per la combinació amb un article concret (els masculins singulars i algun masculí plural). Exemples: ca l'Antoni, ca les pintores, però cal Joan i cals pintors.

Interjecció[modifica]

ca

  1. Indica desmentiment, desacord amb l'afirmació anterior.
    Et penses que em venceràs? I ca!
    He de venir ara? Ca! Impossible.

Compostos i expressions[modifica]

  • ca barret! = variant intensiva de ca

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: aC (revers)

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Nom[modifica]

ca m. ‎(plural cans, femení cana)

  1. ca, gos
  2. khan
  3. (despectiu) moro, gentalla

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]