Vés al contingut

català

De Viccionari
Potser volíeu: CATALÀ, Català, catalá, catalã

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /kə.təˈɫa/, occidental /ka.taˈɫa/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: D’origen incert, paral·lel al de Catalunya, segle XII. Potser de *catelanos, metàtesi del llatí Lacetanōs, acusatiu de Lacetani ‎(«lacetans»),[1] poble ibèric de la regió central de Catalunya i que podria relacionar-se amb la menció de Ptolomeu dels Καστελανοι ‎(Kastelanoi) o Κατελανοι ‎(Katelanoi).[2] Vegeu més informació a Catalunya.

Adjectiu

[modifica]

català m. ‎(femení catalana, plural masculí catalans, plural femení catalanes)

  1. Relatiu o pertanyent a Catalunya, als seus habitants o a la llengua catalana.
  2. Relatiu o pertanyent als Països Catalans o als seus habitants.

Traduccions

[modifica]

català m. ‎(plural catalans, femení catalana)

  1. Natural de Catalunya.
  2. Natural dels Països Catalans.
    «He pellucat una trentena de topònims marinencs que podem qualificar de genèrics, però que sonen com a més habituals per a un català de Mallorca.» (Vicenç M. Rosselló i Verger, Toponímia, geografia i cartografia, 2004, ISBN 9788437058528)
  3. (masculí singular) Llengua històricament parlada a Catalunya, Andorra, País Valencià, les illes Balears, la Catalunya Nord, l'Alguer i la Franja de Ponent.
  4. catalanoparlant

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ca·ta·là (3)
  • Anagrama: acalat

Vegeu també

[modifica]
  1. Coromines, Joan. «DECat. IX, 277a57». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.
  2. Coromines, Joan. «OnCat. III, 337». A: Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1989-1997.