Catalunya
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Aquest article o secció no cita fonts o referències: falten referències de cada hipòtesi, cal sintetitzar a les necessitats d'un diccionari.
Podeu ajudar al Viccionari introduint les citacions apropiades. En cas que aquestes no apareguin es podrà procedir a l'eliminació del text posat en qüestió.
Contingut
Català[modifica]
- Pronúncia:
- Oriental: central /kə.təˈɫu.ɲə/, balear /cə.təˈɫu.ɲə/, /kə.təˈɫu.ɲə/
- Occidental: /ka.taˈɫu.ɲa/
- Rimes: -uɲa
- Etimologia: Incerta. L’origen del mot Catalunya avui encara està obert a interpretacions:
Podeu ajudar al Viccionari introduint les citacions apropiades. En cas que aquestes no apareguin es podrà procedir a l'eliminació del text posat en qüestió.
- Una primera teoria considera Catalunya procedent de Gotholàndia, és a dir, terra de Gots. Els defensors d'aquesta teoria es basen en que el territori de Catalunya era anomenat Gotia en temps dels carolingis. Aquesta teoria és consistent amb el fet que antigament Catalunya s'escrivia 'Cathalunya' o en llatí 'Cathalonia'/'Cathalaunia', més semblant a 'Gotholàndia'
- La teoria més estesa popularment és la que fa referència al terme castlà o catlà, mot que prové del francès chastelain i châtelain (el governador d’un castell), i d’aquí amb l'adició del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia, que seria terra de castells. Aquesta hipòtesi ve sostinguda pel fet que el terme castellà en seria homòleg.
- Un altre possible origen, molt desvirtuat pels historiadors, és que segons Pere Tomic (historiador del segle xv), durant el segle viii hi hagué un príncep alemany anomenat, Otger Cataló, i les seves gents eren dites cathalons. Aquest príncep, al capdavant d'un exèrcit nombrós, tingué la intenció de conquerir la terra dels Gots. S'establí als Pirineus i féu incursions als sarraïns fins que morí l'any 735 en el setge d'Empúries. Quan l'emperador Carlemany prosseguí la conquesta al Sud dels Pirineus, anomenà aquesta terra Cathalonia en memòria del princep Cathaló, i els seus pobladors foren anomenats Cathalans.
- Una altra versió força probable és la suggerida per Joan Coromines que feia una evolució paral·lela a d’altres indrets on han quedat els noms, avui com a comarques, procedents dels noms que els romans van posar segons la tribu iber que l’habitava, com: ceretans (Cerdanya), ausetans (Osona), ilergets (Ilerda, Lleida). És a dir, que Catalunya provindria del mot Laketani , que llavors habitaven les terres del que avui són els dos Vallès i el Barcelonès. De Laketani hauria passat a katelans per influència italiana, i d’aquí a catalans i Catalunya.
- Joan Cavaller en la seva obra Teoria de les Nacions, proposa que català ve de Kath'Hellenas que significaria "igual que grec". Faria referència al fet de què la civilització ibèrica es va veure molt profundament influenciada per la grega.
- Segons Antoni Jaquemot provindria del celta Katulatie (registrat en un plom d'Empúries) que voldria dir "el guerrer que guanya".
Nom propi[modifica]
Catalunya f.
- Territori del nord-est de la Península Ibèrica.
Compostos i expressions[modifica]
- Catalunya Nord o Catalunya del Nord: Part de Catalunya que es troba al nord dels Pirineus, de vegades incloent Llívia i d'altres no.
- Catalunya Nova: Part de Catalunya que no correspon a la Catalunya Vella.
- Catalunya Vella: Part de Catalunya ocupada pels cristians abans de les noves conquestes de meitat segle XII.
Gentilicis[modifica]
Traduccions[modifica]
Catalunya [1] (territori del nord-est ...)
Vegeu també[modifica]
- Catalunya a la
Viquipèdia
Viquipèdia
Tagal[modifica]
Nom propi[modifica]
Catalunya
