poguera

Potser volíeu: poguerà

Català

• Etimologia: Regularització de l’antic pogra, del llatí potueram i potuerat.

Verb

poguera

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb poder.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb poder.

Variants

• pogués

Miscel·lània

• Síl·labes: po·gue·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (aegopru)

Català antic

Verb

poguera

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de poder
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de poder

Variants

• [1] pogués, pogra, pusqués, pusquera
• [2] pogués, pogra, pusqués, pusquera