Vés al contingut

puga

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpu.ɣə/, occidental /ˈpu.ɣa/
  • Rimes: -uɡa
  • Etimologia: Del català antic puixa, del llatí vulgar *possiam i *possiat, del clàssic possim i possit. L’alteració es va produir per analogia amb les formes velaritzades poc ‎(«poguí») i pogra ‎(«pogués»).

Verb

[modifica]

puga

  1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb poder.
  2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb poder.
  3. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb poder.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pu·ga (2)

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

puga

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de poder
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de poder
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de poder

Variants

[modifica]