deutor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dəwˈto/
Occidental:	nord-occidental /dewˈto/, valencià /dewˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí debitor, segle XIII.

Adjectiu

deutor m. ‎(femení deutora, plural masculí deutors, plural femení deutores)

1. (especialment dret, economia) Que deu, que té un deute.

   «Com tots dos han estat interpretats per Picasso, em sento molt deutora dels dos i sóc incapaç de triar. Formen part dels grups d’artistes que defineixen la seva època i a tots els que els han seguit, són mestres i referències.» (Abdon Vilà, Martí Rossell, «Entrevista a Maite Ocaña», L'Universitari, Universitat Pompeu Fabra, feb. 2022)

Sinònims

• debitor, creditor (antic)

Compostos i expressions

• compte deutor
• saldo deutor

Traduccions

Traduccions

• Castellà: deudor ^(es)

Nom

deutor m. ‎(plural deutors, femení deutora)

1. (especialment dret, economia) Que deu, que té un deute, sobretot com a resultat d'un judici.

Sinònims

• debitor, creditor (antic)

Traduccions

Traduccions

• Castellà: deudor ^(es) m.

Notes

A més del plural regular deutors, ha tingut ús informalment la forma plural deutosos.

Miscel·lània

• Síl·labes: deu·tor (2)
• Heterograma de 6 lletres (deortu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot