deutor

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /dəwˈto/
Occidental: nord-occidental /dewˈto/, valencià /dewˈtoɾ/

Adjectiu[modifica]

deutor m. ‎(femení deutora, plural masculí deutors, plural femení deutores)

  1. (especialment dret, economia) Que deu, que té un deute.
    «Com tots dos han estat interpretats per Picasso, em sento molt deutora dels dos i sóc incapaç de triar. Formen part dels grups d’artistes que defineixen la seva època i a tots els que els han seguit, són mestres i referències.» (Abdon Vilà, Martí Rossell, «Entrevista a Maite Ocaña», L'Universitari, Universitat Pompeu Fabra, feb. 2022)

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

deutor m. ‎(plural deutors, femení deutora)

  1. (especialment dret, economia) Que deu, que té un deute, sobretot com a resultat d'un judici.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Notes[modifica]

A més del plural regular deutors, ha tingut ús informalment la forma plural deutosos.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: deu·tor (2)
  • Heterograma de 6 lletres (deortu)

Vegeu també[modifica]