müssen

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈmʏsən/;
  • Etimologia: De l'alemany antic mouzan, procedent del protogermànic *mōtaną.

Verb[modifica]

müssen

  1. caler, haver de (obligació)
    Wenn du willst den Geld nehmen, die Sparschwein brochen muss. - «Per agafar els diners cal que trenquis la guardiola.»
    Ich habe es nicht müssen, aber ich habe es getan. - «No calia que ho fes, però ho he fet.»
    Ich muss weg. - «He d'anar.»
  2. haver de (deducció objectiva)
    Sie müssen Annekes Schwester sein; ich habe schon viel von Sie gehört. - «Vostè ha de ser Annekes Schwester sein, n'he sentit a parlar molt.»

Nota d'ús[modifica]

  • La diferència amb el verb sollen és que müssen s'empra per parlar d'una obligació real i objectiva, mentre que sollen s'empra per expressar l'obligació subjectiva o de tipus moral.
  • Anteriorment al 1996, algunes formes conjugades d'aquest verb s'escrivien amb la lletra ß ( muß, mußte, müßte, etc.), però des de llavors la forma correcta és amb doble essa.
  • Al sud d'Alemanya i a Àustria s'acostuma a fer servir l'infinitiu en comtes del participi per fer el pretèrit perfet: ich habe nicht müssen i no ich habe nicht gemusst.
  • En les formes conjugades compostes, quan el complement directe del verb müssen és un altre verb, es fa servir l'infinitiu en comptes del participi. Aquest fenomen s'anomena el doble infinitiu. Ex.: Das hätten wir machen müssen («Ho havíem d'haver fet»).

Conjugació[modifica]

Infinitiu müssen
Verb auxiliar haben
Participi passat gemusst
Temps passat ich musste
Participi present müssend
Tercera persona sing. present er/sie muss