Vés al contingut

deuríveu

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

deuríveu

  1. (alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del condicional de deure.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: deu·rí·veu (3)
  • Anagrama: reduíveu