déu

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: deu, Déu


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /dew/
  • Rimes: -ew
  • Parònim: deu
  • Rimes: les acabades en -éu
  • Etimologia: Del llatí deus, derivat de l'arrel indoeuropea dhēs ‎(«allò que és sagrat»).

Nom[modifica]

déu m. ‎(plural déus)

  1. Divinitat, ésser suprem i immortal dotat de poders i característiques sobrenaturals que influeix en la vida dels homes.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • com Déu mana = com s'ha de fer
  • Déu! = interjecció d'emoció
  • déu n'hi do = bastant
  • no haver-hi ni déu = ningú

Nota d'ús[modifica]

Com a ésser suprem únic s'escriu en majúscula: Déu.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre déu