Déu

De Viccionari
Potser volíeu: deu, DEU, déu


Català
[modifica]

Nom propi[modifica]

Déu m.

  1. Ésser o entitat suprema de la religió en la qual hom creu.
    «No sé si mai heu amenaçat a una criatura amb l’home del sac. El meu home del sac era Déu, el que suposadament m’havia donat la vida i el que feia les coses per “amor”.» (Xavi Buxeda i Marcet, «Una escola de mascles», Núvol, oct. 2021)

Compostos i expressions[modifica]

  • Déu n'hi do
  • si Déu vol! = expressió utilitzada al final d'una explicació amb diversos significats:
    • Per indicar esperança amb un cert grau de desconfiança.
      Exemple: Aquest any farem molt negoci, si Déu vol!
    • Per indicar desesperança continguda.
      Exemple: Anirem tirant un any més amb aquest cos vell, si Déu vol!

Nota d'ús[modifica]

La majúscula s'utilitza per referir-se al déu que hom creu cert en contrast amb els déus que hom creu com a part d'una religió falsa, a altres déus com a senyal de respecte o també a altres déus per reforçar la importància que tenen aquests déus en el seu context. Per contra, s'escriu en minúscules per indicar un déu d'una religió aliena, per indicar el concepte de déu en genèric i, finalment, pels déus de les religions politeistes.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]