desè

Potser volíeu: dese, desé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəˈzɛ/ⓘ
	balear /dəˈzə/, /dəˈzɛ/
Occidental:	/deˈze/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Del català antic deè, de deèn, de *dezèn, del llatí decēnus, segle XIV. És una hipercorrecció per a evitar la contracció *dè amb restitució de la consonant arcaica. Compareu amb el femení dena.

Numeral

← 9è	10è		11è →
Cardinal: Ordinal: Partitiu: Col·lectiu: Multiplicatiu: Prefix:		deu desè dècim desena dècuple deca-
Viccionari:Llista de nombres en català

desè m. ‎(femení desena, plural masculí desens, plural femení desenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició deu.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit deu parts iguals.

Notes

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí: segle x (deu).
• Pot alternar amb dècim, però se sol utilitzar desè com a ordinal i dècim com a partitiu.

Sinònims

• desé, en valencià
• dècim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: tenth ^(en)
• Castellà: décimo ^(es)
• Esperanto: deka ^(eo)
• Francès: dixième ^(fr)
• Gallec: décimo ^(gl)
• Italià: decimo ^(it)
• Occità: desen ^(oc), detau ^(oc)
• Portuguès: décimo ^(pt)

Nom

desè m. ‎(plural desens)

1. Una de les deu parts iguals en que es divideix un tot

   un desè es representa 1/10

Miscel·lània

• Síl·labes: de·sè (2)
• Anagrames: dees ^(alfagrama), sede

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot