perfecte

Català

• Pronúncia: oriental /pərˈfek.tə/, /pərˈfɛk.tə/, occidental /peɾˈfɛk.te/
• Rimes: -ɛkte
• Etimologia: Del llatí perfectus, derivat de perficere, segle XIV.
• Anagrama: prefecte

Adjectiu

per·fec·te m. ‎(femení perfecta, plural invariable perfectes)

1. sense cap defecte o mancança
2. que ha assolit el grau màxim d'excel·lència o virtut
3. en el catarisme, iniciat

Derivats

• perfectible, perfectament
• imperfecte

Relacionats

• perfecció

Sinònims

• absolut, complet, total
• clavat, exacte, precís
• excel·lent, magistral, mestre, òptim

Traduccions

sense cap defecte o mancança

• Anglès: perfect ^(en)
• Castellà: perfecto ^(es)

• Francès: parfait ^(fr)
• Italià: perfetto ^(it)

que ha assolit el grau màxim d'excel·lència o virtut

• Castellà: perfecto ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Llatí

• Pronúncia: /pɛrˈfɛk.tɛ/

Adjectiu

perfecte

1. vocatiu masculí singular de perfectus