perfecte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pərˈfek.tə/, /pərˈfɛk.tə/, occidental /peɾˈfɛk.te/
• Rimes: -ɛkte
• Etimologia: Del llatí perfectus, derivat de perficere, segle XIV.
• Anagrama: prefecte

Adjectiu

per·fec·te m. ‎(femení perfecta, plural invariable perfectes)

1. Sense cap defecte o mancança.
2. Que ha assolit el grau màxim d'excel·lència o virtut.
3. En el catarisme, iniciat.

Derivats

• perfectible, perfectament
• imperfecte

Relacionats

• perfecció

Sinònims

• absolut, complet, total
• clavat, exacte, precís
• excel·lent, magistral, mestre, òptim

Traduccions

sense cap defecte o mancança

• Alemany: perfekt ^(de)
• Anglès: perfect ^(en)
• Àrab: كَامِل‎ ^(ar)
• Armeni: կատարյալ ^(hy) ‎(katarial)
• Castellà: perfecto ^(es)
• Danès: perfekt ^(da)
• Eslovac: dokonlaý ^(sk), perfektný ^(sk)
• Finès: täydellinen ^(fi)
• Francès: parfait ^(fr)
• Hongarès: tökéletes ^(hu)
• Italià: perfetto ^(it)

• Llatí: perfectus ^(la)
• Neerlandès: volmaakt ^(nl), perfect ^(nl)
• Noruec: perfekt ^(no)
• Polonès: doskonały ^(pl)
• Portuguès: perfeito ^(pt)
• Romanès: perfect ^(ro)
• Rus: соверше́нный ^(ru) ‎(soverxenni)
• Turc: mükemmel ^(tr)
• Txec: dokonalý ^(cs)
• Vietnamita: hoàn toàn ^(vi)
• Xinès: 完美 ^(zh) ‎(wánměi)

que ha assolit el grau màxim d'excel·lència o virtut

• Castellà: perfecto ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /pɛrˈfɛk.tɛ/

Adjectiu

perfecte

1. vocatiu masculí singular de perfectus