magistral

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mə.ʒisˈtɾaɫ/
Occidental:	nord-occidental /ma.ʒisˈtɾaɫ/, valencià /ma.d͡ʒisˈtɾaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí magistrālis, segle XIV.

Adjectiu

magistral inv. ‎(plural magistrals)

1. Propi d'un mestre, fet amb gran habilitat.

   «No obstant això, n'he sortit ben impressionat, tant per la interpretació magistral que fa Raimu del paper principal com per la dels altres actors.» (Ferran Canyameres, Montserrat Canyameres, Obra completa IV: El gran sapastre, 1994)

2. Fet pel professor amb una exposició teòrica més que amb participació activa.

   «La classe d'estructura monologada, la que tradicionalment s'ha anomenat classe magistral, a causa de la relació originària que té amb la conferència.» (Josep M. Castellà Lidon, Montserrat Vilà Santasusana, Anna Cros Alavedra, Salvador Comelles Garcia, Entendre('s) a classe: Les estratègies comunicatives dels docents ben valorats, 2007)

Sinònims

• (propi d’un mestre) excel·lent

Antònims

• (propi d’un mestre) mediocre

Traduccions

Traduccions

• Anglès: magistral ^(en)
• Castellà: magistral ^(es)
• Francès: magistral ^(fr)
• Italià: magistrale ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·gis·tral (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB