mestre

Català

• Etimologia: Del llatí magister, is, mestre

Nom

mes·tre m. (plural mestres, femení mestra)

1. persona que domina una disciplina
2. persona que ensenya d'altres
3. Persona que és guia d'una altra.

   Exemple: El mestre i el deixeble.

4. Forma popular de referir-se a altres persones, especialment quan no són conegudes.

   Exemple: Ep, mestre!, que podeu dir si vaig bé per anar al poble?

Derivats

• magistral
• magistrat
• mestratge
• mestrejar
• mestressa
• mestria

Sinònims

• artista, expert, virtuós (figurat).
• conductor, guia, líder, professional.
• docent, educador, pedagog, professor, professora.
• excel·lent, magistral, perfecte, òptim.

Antònims

• alumne, deixeble, aprenent, seguidor