mestre

Català

• Pronúncia: oriental /ˈmɛs.tɾə/, occidental /ˈmes.tɾe/
• Homòfon: mestra
• Etimologia: Del llatí magister, segle XII.
• Anagrames: merets, metres, restem, termes, tremes, tremés, tresem

Nom

mes·tre m. ‎(plural mestres, femení mestra)

1. Persona que ensenya d'altres.
2. Ensenyant d'educació infantil o d'educació primària.
3. Persona que domina una disciplina.
4. Persona que és guia d'una altra.

   El mestre i el deixeble.

Derivats

• magistral
• magistrat
• mestratge
• mestrejar
• mestressa
• mestria

Sinònims

• artista, expert, virtuós (figurat).
• conductor, guia, líder, professional.
• docent, educador, pedagog, professor, professora.
• excel·lent, magistral, perfecte, òptim.

Antònims

• alumne, deixeble, aprenent, seguidor

Traduccions

Persona que ensenya d'altres

• Anglès: instructor ^(en), professor ^(en), teacher ^(en)
• Castellà: maestro ^(es), profesor ^(es)
• Danès: skolemester ^(da) c.

• Francès: maître ^(fr)
• Llengua de signes catalana: PROFESSOR ^(csc)

Ensenyant d'educació infantil o d'educació primària

• Anglès: teacher ^(en)
• Castellà: maestro ^(es)

• Francès: instituteur ^(fr), professeur des écoles ^(fr)

Nom

mes·tre m. ‎(plural mestres, femení mestressa)

1. Tractament per referir-se a altres persones quan no són conegudes.

   Ep, mestre!, que podeu dir si vaig bé per anar al poble?

Vegeu també

• Mestre a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot