virtuós

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bir.tuˈos/, /viɾ.tuˈos/
• Rimes: -os
• Etimologia: Del llatí virtuosus, derivat de virtus ‎(«vigor, valor moral»).

Adjectiu

virtuós m. ‎(femení virtuosa, plural masculí virtuosos, plural femení virtuoses)

1. Que posseeix bones qualitats o aptituds.

Traduccions

Que posseeix bones qualitats o aptituds

• Alemany: züchtig ^(de)
• Anglès: virtuous ^(en)
• Àrab: فَاضِل‎ ^(ar)
• Armeni: առաքինի ^(hy) ‎(arakiní)
• Belarús: дабрадзе́йны ^(be) ‎(dabradzeini)
• Búlgar: доброде́телен ^(bg) ‎(dobrodètelen)
• Castellà: virtuoso ^(es)
• Esperanto: virta ^(eo)
• Francès: vertueux ^(fr)
• Gallec: virtuoso ^(gl)
• Georgià: სათნო ^(ka) ‎(satno)
• Italià: virtuoso ^(it)
• Letó: tikumīgs ^(lv)
• Llatí: probus ^(la)
• Maori: tapatahi ^(mi)
• Neerlandès: deugdzaam ^(nl)
• Occità: virtuós ^(oc)
• Polonès: cnotliwy ^(pl)
• Portuguès: virtuoso ^(pt)
• Romanès: virtuos ^(ro)
• Rus: доброде́тельный ^(ru) ‎(dobrodételni)
• Sànscrit: गुणज्ञ ^(sa)
• Serbocroat: врлӣ ^(sh), vrli ^(sh)
• Suec: dygdig ^(sv)
• Turc: erdemli ^(tr)
• Txec: ctnostný ^(cs)
• Ucraïnès: доброче́сний ^(uk) ‎(dobrotxesni)
• Xinès: 有德行的 ^(zh) ‎(yǒudéxíngdí)

Nom

virtuós m. ‎(plural virtuosos, femení virtuosa)

1. Músic que destaca en el domini d'un instrument.

Traduccions

Músic que destaca en el domini d'un instrument

• Anglès: virtuoso ^(en)
• Castellà: virtuoso ^(es)
• Francès: virtuose ^(fr)
• Italià: virtuoso ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: vir·tu·ós (3)
• Heterograma de 7 lletres (iorstuv)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot