probus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈprɔ.bʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *pro-bʰwo- («estar al davant»), de la unió del prefix *pro- («al davant»), extensió de l'arrel *per- («a través, endavant») i *bʰuH- («estar»), en el sentit «comprovar el terreny per continuar endavant» que derivà en «donar per bo».

Adjectiu

probus m., proba f., probum n. ‎(comparatiu probior, superlatiu probissimus)

1. bo, honest, correcte, decent, virtuós

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	probus	proba	probum		probī	probae	proba
Vocatiu	probe	proba	probum		probī	probae	proba
Acusatiu	probum	probam	probum		probōs	probās	proba
Genitiu	probī	probae	probī		probōrum	probārum	probōrum
Datiu	probō	probae	probō		probīs
Ablatiu	probō	probā	probō		probīs

Antònims

• malus

Sinònims

• bonus

Derivats

approbus improbus probē probitās

probiter probō reprobus