probus
Aparença
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈprɔ.bʊs/
- Etimologia: Del protoidoeuropeu *pro-bʰwo- («estar al davant»), de la unió del prefix *pro- («al davant»), extensió de l'arrel *per- («a través, endavant») i *bʰuH- («estar»), en el sentit «comprovar el terreny per continuar endavant» que derivà en «donar per bo».
Adjectiu
[modifica]probus m., proba f., probum n. (comparatiu probior, superlatiu probissimus)
Declinació
[modifica]Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | probus | proba | probum | probī | probae | proba | |
Vocatiu | probe | proba | probum | probī | probae | proba | |
Acusatiu | probum | probam | probum | probōs | probās | proba | |
Genitiu | probī | probae | probī | probōrum | probārum | probōrum | |
Datiu | probō | probae | probō | probīs | |||
Ablatiu | probō | probā | probō | probīs |