Vés al contingut

probus

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈprɔ.bʊs/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu *pro-bʰwo- («estar al davant»), de la unió del prefix *pro- («al davant»), extensió de l'arrel *per- («a través, endavant») i *bʰuH- («estar»), en el sentit «comprovar el terreny per continuar endavant» que derivà en «donar per bo».

Adjectiu

[modifica]

probus m., proba f., probum n. ‎(comparatiu probior, superlatiu probissimus)

  1. bo, honest, correcte, decent, virtuós


Declinació

[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu probus proba probum probī probae proba
Vocatiu probe proba probum probī probae proba
Acusatiu probum probam probum probōs probās proba
Genitiu probī probae probī probōrum probārum probōrum
Datiu probō probae probō probīs
Ablatiu probō probā probō probīs

Antònims

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]