disciplina

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí dĭscĭplīna ‎(«ensenyament, educació, disciplina»), segle XIII.

Nom[modifica]

dis·ci·pli·na f. ‎(plural disciplines)

  1. Conjunt de regles establertes per a mantenir l'ordre.
    De vegades, s'intenta mantenir la disciplina i l' ordre a l'aula per mitjà de crits, que a més de lesionar les cordes vocals no són tan eficaços com ens pensem.[1]
  2. Branca del coneixement que és matèria d'estudi i d'ensenyament.
    Nosaltres defensem la distinció entre aquestes dues disciplines científiques, ja que entenem que presenten objectes d'estudi diferenciats.[2]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. M. Isabel Cortázar López, Balbino Rojo Colino, La veu en la docència, 2017
  2. Miquel Gómez i Serra, Els serveis socials i la seva avaluació, 2000


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

dis·ci·pli·na f. ‎(plural disciplinas)

  1. disciplina

Vegeu també[modifica]

  • disciplina. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

disciplīna f. ‎(genitiu disciplīnae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu disciplīna disciplīnae
Vocatiu disciplīna disciplīnae
Acusatiu disciplīnam disciplīnās
Genitiu disciplīnae disciplīnārum
Datiu disciplīnae disciplīnīs
Ablatiu disciplīnā disciplīnīs
  1. ensenyament, educació
  2. disciplina