deixeble

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /dəˈʃɛb.bɫə/, balear /dəˈʃəb.bɫə/, /dəˈʃɛb.bɫə/
Occidental: nord-occidental /dejˈʃe.βɫe/, valencià /dejˈʃe.bɫe/, /deˈʃe.βɫe/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *discipulu, cas oblic de discipulus, segle XIV.

Nom[modifica]

dei·xe·ble m. ‎(plural deixebles, femení deixebla)

  1. Persona que rep o ha rebut l'ensenyament d'un mestre.
  2. Seguidor de la doctrina d'algú.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]