mestratge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məsˈtɾa.d͡ʒə/, occidental /mesˈtɾa.d͡ʒe/
• Rimes: -adʒe
• Etimologia: De mestre i el sufix -atge, segle XVI.

Nom

mestratge m. ‎(plural mestratges)

1. En un ofici, grau de mestre.
2. màster

Miscel·lània

• Síl·labes: mes·trat·ge (3)
• Anagrames: metratges, trastegem

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• mestratge. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.