mester

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məsˈte/
Occidental:	nord-occidental /mesˈte/, valencià /mesˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí menester, segle XIII, aquest de ministerium ‎(«servei, professió, funció»).

Nom

mester m. ‎(plural mesters)

1. Ofici, professió.
2. Menester.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: mes·ter (2)
• Anagrames: merets, mestre, metres, restem, termes, tremes, tremés, tresem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC