menester

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mə.nəsˈte/
Occidental:	nord-occidental /me.nesˈte/, valencià /me.nesˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí ministerĭum ‎(‘ofici, servei’), de minister ‎(‘servidor’).

Nom

menester m. ‎(plural menesters)

1. (antic) Ocupació o ofici.
2. Allò que et fa servei, que et resulta útil.

Compostos i expressions

• haver de menester, haver menester, tenir menester
• ésser menester, haver menester, fer menester

Traduccions

Traduccions

• Anglès: necessary ^(en)
• Castellà: menester ^(es)
• Francès: métier ^(fr)
• Italià: necessario ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: me·nes·ter (3)
• Anagrames: entremès, entremés, estrenem, sementer, termenes, termenés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot