virtut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /birˈtut/ⓘ, balear /viɾˈtut/
Occidental:	nord-occidental /birˈtut/
	valencià /viɾˈtut/, /biɾˈtut/

• Rimes: -ut
• Etimologia: Del llatí virtus ‎(«vigor, qualitat moral, masculinitat»), derivat de vir ‎(«home»), segle XII.

Nom

virtut f. ‎(plural virtuts)

1. Tret de caràcter que es considera positiu, qualitat
2. Honra, virginitat
3. Tendència cap al bé i la perfecció moral.

Sinònims

• avantatge, mèrit
• excel·lència
• rectitud

Derivats

• virtuós

Traduccions

Traduccions

• Anglès: virtue ^(en)
• Castellà: virtud ^(es)
• Francès: vertu ^(fr)
• Italià: virtù ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: vir·tut (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot