ablatiu

Català

• Pronúncia: oriental /ə.βɫəˈtiw/, occidental /a.βɫaˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí ablativus format per la preposició ab- ‎(«des de»), ferō ‎(«portar») i el sufix -ivus ‎(«qualitat de»).
• Anagrama: abaltiu

Nom

a·bla·tiu m. ‎(plural ablatius)

1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan expressa procedència de lloc o de temps.

   Ex.: En llatí: "L. Catilina nobili genere natus est" (traducció: «L Catilina va néixer en uns família noble»); en aquest exemple nobili genere són les formes ablatives de nobilis i genus respectivament.

   Ex.: En euskera: "Bilbotik etorri naiz" , (traducció: «Vinc de Bilbao»)

2. També és la forma que adopta una paraula que fa la funció de complement instrumental.

   Ex.: En llatí: "Gladiator gladio pugnat", (traducció: «El gadiador lluita amb l'espasa»)

3. Expressant complement circumstancial de companyia.

   Ex.: En llatí: "Pax vobiscum", (traducció: «La pau sigui amb vosaltres.»)

   Ex.: En llatí: "Marcus cum Lucio in aulam it.", (traducció: «Marcus va amb Lucius al pati.»)

4. Expressant complement circumstancial de manera.

   Ex.: En llatí: "Ea amicitiam cum diligentia colit", (traducció: «Ella manté l'amistat amb cura.»)

5. Expressant complement circumstancial de quantitat.

   Ex.: En llatí: "Sol multis partibus maior est terra", (traducció: «El sol és moltes vegades major que la Terra.»)

Traduccions

Traduccions: ablatiu

• Alemany: Ablativ ^(de)
• Anglès: ablative ^(en)
• Basc: ablatibo ^(eu)
• Castellà: ablativo ^(es)

• Esperanto: ablativo ^(eo)
• Francès: ablatif ^(fr)
• Italià: ablativo ^(it)

Adjectiu

a·bla·tiu m. ‎(femení ablativa, plural masculí ablatius, plural femení ablatives)

1. Cas gramatical de l'ablatiu.

Vegeu també

• Ablatiu a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot