ablatiu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Nom[modifica]

a·bla·tiu m. ‎(plural ablatius)

  1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan expressa procedència de lloc o de temps.
    Ex.: En llatí: "L. Catilina nobili genere natus est" (traducció: «L Catilina va néixer en uns família noble»); en aquest exemple nobili genere són les formes ablatives de nobilis i genus respectivament.
    Ex.: En euskera: "Bilbotik etorri naiz" , (traducció: «Vinc de Bilbao»)
  2. També és la forma que adopta una paraula que fa la funció de complement instrumental.
    Ex.: En llatí: "Gladiator gladio pugnat", (traducció: «El gadiador lluita amb l'espasa»)
  3. Expressant complement circumstancial de companyia.
    Ex.: En llatí: "Pax vobiscum", (traducció: «La pau sigui amb vosaltres.»)
    Ex.: En llatí: "Marcus cum Lucio in aulam it.", (traducció: «Marcus va amb Lucius al pati.»)
  4. Expressant complement circumstancial de manera.
    Ex.: En llatí: "Ea amicitiam cum diligentia colit", (traducció: «Ella manté l'amistat amb cura.»)
  5. Expressant complement circumstancial de quantitat.
    Ex.: En llatí: "Sol multis partibus maior est terra", (traducció: «El sol és moltes vegades major que la Terra.»)

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

a·bla·tiu m. ‎(femení ablativa, plural masculí ablatius, plural femení ablatives)

  1. Cas gramatical de l'ablatiu.

Vegeu també[modifica]