ablatiu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.βɫəˈtiw/, balear /əb.bɫəˈtiw/
Occidental: /a.βɫaˈtiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: Del llatí ablativus format per la preposició ab- ‎(«des de»), ferō ‎(«portar») i el sufix -ivus ‎(«qualitat de»).
  • Anagrama: abaltiu

Nom[modifica]

a·bla·tiu m. ‎(plural ablatius)

  1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan expressa procedència de lloc o de temps.
    En llatí: L. Catilina nobili genere natus est («L. Catilina va néixer en uns família noble»); en aquest exemple nobili genere són les formes ablatives de nobilis i genus respectivament.
    En basc: Bilbotik etorri naiz («Vinc de Bilbao»)
  2. També és la forma que adopta una paraula que fa la funció de complement instrumental.
    En llatí: Gladiator gladio pugnat («El gadiador lluita amb l'espasa»)
  3. Expressant complement circumstancial de companyia.
    En llatí: Pax vobiscum. («La pau sigui amb vosaltres.»)
    En llatí: Marcus cum Lucio in aulam it. («Marcus va amb Lucius al pati.»)
  4. Expressant complement circumstancial de manera.
    En llatí: Ea amicitiam cum diligentia colit («Ella manté l'amistat amb cura.»)
  5. Expressant complement circumstancial de quantitat.
    En llatí: Sol multis partibus maior est terra. («El sol és moltes vegades major que la Terra.»)

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

a·bla·tiu m. ‎(femení ablativa, plural masculí ablatius, plural femení ablatives)

  1. Cas gramatical de l'ablatiu.

Vegeu també[modifica]