ablatiu
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia:
- Oriental: central /ə.βɫəˈtiw/, balear /əb.bɫəˈtiw/
- Occidental: /a.βɫaˈtiw/
Nom[modifica]
a·bla·tiu m. (plural ablatius)
- Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan expressa procedència de lloc o de temps.
- També és la forma que adopta una paraula que fa la funció de complement instrumental.
- En llatí: Gladiator gladio pugnat («El gadiador lluita amb l'espasa»)
- Expressant complement circumstancial de companyia.
- En llatí: Pax vobiscum. («La pau sigui amb vosaltres.»)
- En llatí: Marcus cum Lucio in aulam it. («Marcus va amb Lucius al pati.»)
- Expressant complement circumstancial de manera.
- En llatí: Ea amicitiam cum diligentia colit («Ella manté l'amistat amb cura.»)
- Expressant complement circumstancial de quantitat.
- En llatí: Sol multis partibus maior est terra. («El sol és moltes vegades major que la Terra.»)
Traduccions[modifica]
Traduccions: ablatiu
Traduccions importades de Wikidata (d:Q156986)
|
|
Adjectiu[modifica]
a·bla·tiu m. (femení ablativa, plural masculí ablatius, plural femení ablatives)
- Cas gramatical de l'ablatiu.